L’estratègia de producció i explotació de la central hidroelèctrica de FEDA s’ha adaptat als diferents desafiaments que ha presentat sempre la gestió dels recursos hídrics. La flexibilitat de la infraestructura, sumada a l’eficiència en la gestió d’aquesta i de la resta de fonts del sistema de producció i importació de FEDA, permeten fer front a situacions de poques precipitacions com la que es viu actualment.

Així ho ha explicat el cap d’Explotació de FEDA, Domènec Torra, en la seva ponència de la III Jornada de l’Energia i les Ciutats Sostenibles, celebrada aquest dijous a Sant Julià de Lòria. La trobada està organitzada un any més en col·laboració amb el Comú de Sant Julià de Lòria i l’Empresa Familiar Andorrana. L’aigua ha estat la protagonista d’aquesta edició, titulada "Energies renovables i aigua: un futur sostenible". Un recurs que s’ha explorat des del punt de vista científic i de recerca, però també com a recurs energètic, per a l’ús humà i per a l’ús de diverses activitats empresarials i industrials.

Torra ha explicat que el 2023 acabarà sent un any de poca producció hidroelèctrica per les minses precipitacions, que estan afectant les conques hídriques mediterrànies, però que tot així a hores d’ara la producció ha permès cobrir el 14% de tota la demanda d’electricitat del país. Aquesta, complementada amb la resta de fonts de producció nacionals i la importació (la major part de la qual és d’origen renovable garantit gràcies als contractes signats per FEDA amb els proveïdors dels països veïns) permeten garantir el subministrament. Tot i això, com s’ha destacat durant la jornada, la importància de continuar els esforços per l’estalvi energètic, l’eficiència i la transformació dels processos per fer-los més sostenibles, és cabdal.

La central hidroelèctrica es nodreix de l’aigua dels estanys amb preses en alçada de la Vall del Riu, Cabana Sorda, Juclar i l’Illa, les aigües dels quals s’embassen al llac d’Engolasters a través de les galeries dels canals Madriu i Valira. El llac d’Engolasters esdevé, doncs, com ha explicat Torra, un lloc d’emmagatzematge d’energia. Aquesta energia es transforma en electricitat quan és conduïda per les turbines de la central hidroelèctrica i torna al riu intacta. La infraestructura està dissenyada de manera que la seva activació sigui molt ràpida quan és necessari.

La gestió del llac es fa de manera optimitzada, de manera que es pugui acumular en moments en què la importació d’electricitat és més barata i produir quan és més cara. Alhora es fa de manera que sempre es garanteixin els cabals de reserva dels rius per protegir els diferents hàbitats que viuen a l’entorn. Per augmentar l’eficiència d’aquest sistema, el 2009 es va afegir un tercer grup de generació d’electricitat a la central hidroelèctrica, que no augmenta el total produït al cap d’un any, perquè la disponibilitat d’aigua és la mateixa, però permet augmentar la potència concentrant la producció en menys temps.

Les condicions del sistema hidroelèctric d’Andorra, que existeix des del principi dels anys 30 del segle XX, han anat canviant. Per exemple, actualment s’ha vist que tot i que els mesos d’hivern continuen sent de baixa producció, perquè no hi ha tanta disponibilitat de l’aigua, hi ha nous episodis de petites foses de neu que permeten produir electricitat de manera eficient. “Tenim aquesta fosa en un moment inesperat”, ha detallat Torra, tot destacant que aleshores “tota l’aigua de la fosa la podem turbinar de manera més eficient perquè en podem portar més cap a l’estany d’Engolasters”.

Tots aquests fenòmens fan que hi hagi alts i baixos en la producció. Per això el 2020 es va batre el rècord de producció històric de la central hidroelèctrica. El director general de FEDA, Albert Moles, ha explicat en el seu discurs de benvinguda de la Jornada que la producció d’energia amb fonts renovables és complementària entre les fonts, com la hidràulica, la fotovoltaica i l’eòlica, i que les característiques de cadascuna fan que sigui important diversificar-les.